OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

mussol 1

Etimologia: potser d’un ll. vg. *noctŭolus, dimin. de nŏctŭa, íd., alterat en *noctiolus i amb influx de mus2 i motxo ‘esmussat’, per la manca de banyes 1a font: s. XIII, Vides
  1. masculí ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Athene noctua), d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc, sedentari i que s’alimenta de petits vertebrats i insectes.
    2. mussol banyut Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio otus), migrador parcial, de color ocraci i bru grisenc, i amb dos plomalls erèctils.
    3. mussol de Tengmalm Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Aegolius funereus), amb les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques i els discs facials grossos i molt marcats.
    4. mussol emigrant Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids (Asio flammeus), amb taques a les parts superiors de color bru roig i amb llistes brunes.
  2. adjectiu i masculí figuradament Persona molt ensopida, poc animada, que a penes parla, etc.
  3. estar sol, com un mussol Estar en completa solitud.



  4. Vegeu també:
    mussol2
mussol

Llegir més...