OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

nadiu | nadiua

Partició sil·làbica: na_diu
Compareu: natiu
Etimologia: del ll. nativus, -a, -um ‘que neix; natural; innat’ 1a font: 1120
  1. adjectiu i masculí i femení Fill, natural, d’una nació, d’una regió o d’un poble determinat. Nadiu d’Hongria. Nadiu de la Bretanya. Nadiu de Ripoll.
  2. adjectiu
    1. Dit del lloc de naixença. La meva ciutat nadiua.
    2. Relatiu o pertanyent a aquest lloc. La gent nadiua.
nadiu

Llegir més...