i nominatiu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

nominatiu | nominativa

Partició sil·làbica: no_mi_na_tiu
Compareu: l’acc. 1 amb nominal 2
Etimologia: del ll. nominativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu economia Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).
  2. masculí gramàtica En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.
nominatiu

Llegir més...