Etimologia: del fr. nord, i aquest, de l’anglosaxó north, íd. 1a font: 1696, DLac.
masculí
El punt de l’horitzó que es troba davant un observador quan té a la dreta l’orient.
Regió, país, etc., situat vers el nord.
[per al·lusió a l’estel del nord, que serveix de guia als navegants] figuradament Persona o cosa que és l’ideal, l’objectiu, etc., a què hom tendeix. Ell serà el meu nord. La lluita contra totes les formes d’opressió ha d’ésser el nostre nord.
estel del nord Estel polar.
perdre el nordfiguradament Perdre l’orientació, deixar de veure clar el que cal fer.
vent del nord (o simplement nord) Vent que bufa des d’aquest punt cardinal.
adjectiuinvariableEn direcció nord. La costa nord dels Països Catalans.