OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

oca

Etimologia: del ll. vg. auca, íd., der. de avis ‘ocell’, substitut del ll. anser ‘oca’ (v. auca) 1a font: 1045
    femení
    1. ornitologia Nom donat a diverses espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, més petits que els cignes, però més grossos i amb el coll més llarg que els ànecs, herbívors, gregaris i més terrestres que nedadors. Cal destacar-ne l’oca vulgar (A. anser) i l’oca salvatge (A. fabalis).
    2. sempre han tingut bec, les oques Sempre ha passat el mateix.
  1. joc de l’oca jocs d’entreteniment Joc de taula que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades.
oca

Llegir més...