OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

opositor | opositora

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. opposĭtus, -a, -um, participi de opponĕre ‘oposar’ 1a font: 1629
    masculí i femení
  1. Persona que s’oposa a altri. El seu opositor, a la fi, es declarà d’acord amb ell.
  2. Pretendent a una càtedra, a un càrrec, etc., que ha d’ésser proveïda per oposició.
opositor

Llegir més...