OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

orgànic | orgànica

Etimologia: de òrgan 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d’òrgans. L’estructura orgànica dels animals i de les plantes.
    2. Relatiu als éssers organitzats. Cossos orgànics. Vida orgànica.
    3. Que deriva dels éssers organitzats. Restes orgàniques.
    4. patologia Dit, per oposició a funcional, del trastorn simptomàtic provocat per una alteració anatòmica.
  1. figuradament Relatiu a les parts essencials d’una cosa, a la seva constitució o estructura, no secundari o accidental.
  2. En un mot, dit de la consonant o la vocal que té la seva raó d’ésser en l’etimologia del mot en qüestió.
  3. química Relatiu o pertanyent a la química orgànica.
  4. arquitectura orgànica arquitectura Arquitectura que tracta d’organitzar les parts d’una construcció en consonància amb el conjunt de l’obra i d’aquesta amb el paisatge de l’entorn.
  5. llei orgànica dret administratiu Llei originada en la constitució d’un estat, que en determina l’organització d’un sector o servei.
orgànic

Llegir més...