i ostatge | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

ostatge

Homòfon: hostatge
Compareu: hoste
Etimologia: del b. ll. hospitatĭcum, der. de hospes, -ĭtis ‘hoste’, per referència a l’estatge que la persona havia de fer a casa del creditor 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí i femení dret internacional
  1. Persona donada o presa com a garantia de l’acompliment d’obligacions que deriven d’un tractat o de normes de guerra universalment reconegudes o àdhuc de la voluntat del vencedor.
  2. Persona que hom reté com a penyora amb una finalitat sovint política o, de vegades, de lucre.
ostatge

Llegir més...