OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

pa

Etimologia: del ll. panis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada. Pa integral. Pa morè, o negre. Pa blanc. Pa de pagès.
    2. pa àzim (o alís) Pa fet sense llevat.
    3. pa d’àngel Cadascun dels retalls que queden de les hòsties no consagrades.
    4. pa d’ànimes Pa ofert per als difunts el dia de l’enterrament i en l’oblada feta durant el dol a l’ofertori de la missa matinal.
    5. pa d’ànsies Pa petit que els nuvis havien de portar i ofrenar en la cerimònia del casament.
    6. pa de màquina Pa elaborat mecànicament i de molla generalment atapeïda.
    7. pa de motlle Pa que hom obté quan la massa és posada a coure al forn dins un motlle metàl·lic, prèviament engreixat.
    8. pa de munició Pa fet per a alimentació de la tropa.
    9. pa de pessic Pa de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous i sucre.
    10. pa de règim Pa al qual hom afegeix, amb finalitats terapèutiques, algun nou component, o bé n’elimina algun dels que hi són habituals.
    11. pa de Viena Pa petit, de forma i elaboració típiques, en la composició del qual hi ha, a més dels ingredients normals, llet en pols, mantega, sucre i farina o extracte de malt.
  2. alimentació, indústries alimentàries
    1. Peça que resulta de cadascuna de les porcions de pasta que hom posa a coure al forn. Un pa rodó. Un pa de Viena.
    2. pa anglès Pa blanc, de forma quadrangular i cuit en motlle.
    3. pa de barra Pa de forma allargada, més ample del mig que dels extrems, que acaben en punta.
    4. pa de crostons Pa de forma triangular a la part superior, amb un crostó a cada angle.
    5. pa de pita Pa de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s’obre com una butxaca i pot omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient.
  3. figuradament
    1. al pa, pa, i al vi, vi Frase amb què hom comenta el fet de dir les coses amb claredat o sense embuts.
    2. anar-se’n (o donar, o ésser, o repartir) com pa beneit (alguna cosa) Ésser adquirida, comprada, rebuda, per molta gent amb una gran facilitat i rapidesa.
    3. de quin pa fa rosegons! Dit d’algú que menysprea una cosa valuosa o digna d’estimació.
    4. ésser (algú) bo com el pa (o més bo que el pa, o un tros de pa) Ésser d’una gran bondat.
    5. ésser (una cosa) de pa sucat amb oli Ésser de baixa qualitat, de poca importància, de poc valor, etc.
    6. ésser (una cosa) el nostre pa de cada dia Esdevenir-se una cosa quotidianament o molt sovint.
    7. ésser més llarg que un dia sense pa Ésser, una cosa, molt llarga.
    8. ésser més vell que el mal pa Ésser molt antic.
    9. ésser pa i mel Venir molt a propòsit, ésser excel·lent, molt bo.
    10. haver fet un pa com unes hòsties Haver fet un gran disbarat, haver tingut mal èxit en una empresa.
    11. haver-n’hi per a sucar-hi pa Ésser, una cosa, molt interessant o divertida.
    12. malaguanyat pa que menja! Expressió aplicada a una persona inútil, malfeinera.
    13. necessitar (una cosa) com el pa que menja Tenir-ne gran necessitat. Necessites una dona com el pa que menges.
    14. negar (a algú) el pa i la sal Negar l’amistat.
    15. no saber quin dia menja pa Estar distret fins al punt de no saber a quin dia es troba.
    16. no tenir un pa a la post Ésser molt pobre.
    17. per un tros de pa A canvi d’una cosa de poc valor.
    18. saber quin pa hi donen (o el pa que s’hi dona) Tenir experiència de les dificultats o dels sofriments que cal passar en alguna situació o circumstància.
    19. tenir cara de pa de ral Tenir la cara ampla i rodona.
    20. tenir pa a l’ull No veure una cosa que és molt evident.
  4. figuradament
    1. Conjunt dels mitjans de subsistència d’algú, en general.
    2. assegurar el pa (a algú) Proporcionar-li una manera segura de viure.
    3. donar pa als obrers Donar-los feina.
    4. guanyar-se (algú) el pa amb la suor del seu front Guanyar-se la vida treballant amb esforç.
    5. portar (un infant) el pa sota l’aixella Comportar, el naixement d’un infant, l’existència dels mitjans que li calen per a viure.
    6. posar-hi més pa que formatge Exagerar en allò que hom explica.
    7. prendre el pa (d’algú) Fer-li perdre els mitjans de subsistència.
    8. treure’s el pa de la boca (per algú) Privar-se del necessari per donar-li de què viure.
    1. Massa compacta d’alguna cosa o d’algunes substàncies comparables al pa. Un pa de cera. Pa de bresques.
    2. Un pa de terra.
    3. Un pa de boira.
    4. pa de fetge alimentació, indústries alimentàries Foie-gras.
    5. pa de figues (o pa de figa) alimentació, indústries alimentàries Massa de figues seques molt atapeïdes i capolades, a vegades acompanyades de nous i ametlles.
  5. Plataforma petita del torn de terrisser, on aquest posa el pa de fang que ha de treballar.
  6. botànica
    1. pa de cucut Herba de la família de les oxalidàcies (Oxalis corniculata), de fulles compostes, flors grogues i fruits capsulars allargats.
    2. pa de granotes Llentilla d’aigua.
    3. pa de llop Planta herbàcia paràsita de la família de les orobancàcies (Orobanche ramosa), groguenca, de fulles ovades i agudes, flors blanquinoses o blavoses i fruits en càpsula.
    4. pa de moixó Crespinell gros.
    5. pa de moro Gamarús.
  7. pa beneit litúrgia Cadascun dels bocins de pa o dels panets que són beneïts durant la missa a les festes d’alguns sants i repartits després entre els fidels.
  8. pa de gavina zoologia Esponja de la classe de les demosponges i de l’ordre de les hadromerines (Suberites massa), de color clar i utilitzada com a defensa pel cranc pelfut, que es col·loca damunt seu.
  9. pa de sucre geomorfologia Turó rocós format sobre roques cristal·lines, de cim rodonenc i parets curvilínies molt rostes, característic de determinades zones tropicals.
  10. pa d’or (o d’argent) art Full molt prim d’or (o d’argent) batut que serveix per a daurar (o argentar) objectes.
  11. pans de la proposició Bíblia Pans que, en nombre de dotze —en memòria de les tribus d’Israel—, hom oferia els dissabtes al Temple i deixava en el tabernacle.
pa

Llegir més...