OBRES

OBRES

Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014

Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pal·ladi 1

Etimologia: del ll. científic palladium, nom donat pel químic angl. William Hyde Wollaston (1766-1828) a aquest element descobert per ell el 1803, inspirat en el ll. Pallas, -ădis, gr. Pallás, -ádos, nom de la deessa Minerva, donat a un asteroide descobert el 1802 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Pd] Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 106,4.
  2. diclorur de pal·ladi [PdCl2] Sòlid pulverulent vermell fosc, deliqüescent. És el compost de Pd(II) més important, i és el producte de partida per a l’obtenció de molts altres composts i complexos del pal·ladi.
  3. òxid de pal·ladi(II) [PdO] Pólvores negres verdoses, que es descomponen a 870°C.



    4. Vegeu també:
    pal·ladi2
pal·ladi

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...