OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

panteó

Partició sil·làbica: pan_te_ó
Etimologia: del ll. pantheon, i aquest, del gr. pántheion, íd., comp. de pan ‘tot’ i theós ‘déu’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. arquitectura
    1. Temple o lloc destinat a tots els déus.
    2. per extensió Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
    3. Sepultura monumental on reposen els diversos membres d’una família.
  2. història de les religions Conjunt dels éssers divins. Zeus, sobirà del panteó grec.
panteó

Llegir més...