OBRES

OBRES

Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014

Gran Diccionari de la llengua catalana

■ panteó

Partició sil·làbica: pan_te_ó
Etimologia: del ll. pantheon, i aquest, del gr. pántheion, íd., comp. de pan ‘tot’ i theós ‘déu’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. arquitectura
    1. Temple o lloc destinat a tots els déus.
    2. per extensió Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
    3. Sepultura monumental on reposen els diversos membres d’una família.
  2. història de les religions Conjunt dels éssers divins. Zeus, sobirà del panteó grec.
panteó

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...