i parentiu | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

parentiu

Partició sil·làbica: pa_ren_tiu
Etimologia: de parent 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. dret
    1. dret civil Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
    2. parentiu espiritual dret canònic Lligam que es dona entre padrins i fillols.
    3. parentiu polític (o per afinitat) dret civil Parentiu que hi ha entre cada espòs i els consanguinis de l’altre.
    4. parentiu uterí dret civil Parentiu que vincula els fills d’una mateixa dona, encara que siguin de pares diferents.
  2. lingüística Relació entre dues o més llengües procedents d’una mateixa llengua.
  3. sistema de parentiu etnologia i sociologia Conjunt de les actituds, fixades per les lleis socials, que observen els individus lligats per parentiu.
parentiu
Llegir més...