OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

patí

Homòfon: patir
Etimologia: del fr. patin, íd., der. de patte ‘pota’, d’origen onomatopeic 1a font: 1366
    masculí
    1. Aparell que hom fixa a la sola del calçat, proveït d’una làmina metàl·lica vertical o de quatre rodetes, usat per a lliscar sobre el glaç o sobre una superfície llisa.
    2. patí en línia Patí de rodes disposades l’una darrere l’altra.
  1. aeronàutica
    1. Cadascuna de les peces que, fixades a la part inferior del buc d’alguns avions militars o d’algunes avionetes i planadors amb tren d’aterratge no format per rodes, permeten d’aterrar en terrenys accidentats.
    2. patí de cua Peça metàl·lica fixada a la part inferoposterior del buc d’algunes avionetes no proveïdes de rodes d’aterratge a la cua que llisca per terra en la fase final de l’aterratge.
  2. ferrocarrils Base ampla i plana del carril que descansa sobre les travesses.
  3. marina, marítim
    1. Embarcació que consisteix en dos flotadors paral·lels, impulsada per una o més pagaies dobles, i emprada per a fer passeigs per mar, pels llacs, etc., o en competicions esportives.
    2. patí de pedals Embarcació semblant a un patí però propulsada per unes petites rodes de pales accionades per pedals.
    3. patí de vela Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió.
  4. motors Peça solidària a una corredora, a una creueta, etc., que en els motors de combustió interna de creueta, en les màquines de vapor alternatives, etc., llisca sobre la superfície d’una altra peça.
patí

Llegir més...