i plàncton | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

plàncton

Etimologia: del gr. plagktón ‘coses esgarriades’, participi neutre de plázō ‘divagar, esgarriar-se’
    masculí
  1. ecologia Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
  2. plàncton de penombra biologia Cnefoplàncton.
plàncton
Llegir més...