i planeta | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran Diccionari de la llengua catalana

planeta

Etimologia: del ll. planeta, íd., i aquest, del gr. planḗtēs ‘vagabund’, der. de planáō ‘anar errant’, per oposició als estels, que semblen fixos 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí astronomia
    1. Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
    2. planeta petit Asteroide.
  2. femení Destí o curs predestinat de la vida de cadascú. Ésser humiliat semblava ésser la seva planeta.
planeta
Llegir més...