OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

plantatge

Etimologia: de plantar1 1a font: s. XIV, Alcoatí
    masculí botànica
  1. Gènere d’herbes o mates de la família de les plantaginàcies (Plantago sp), de fulles simples, flors petites ajuntades en espigues denses i fruits en pixidi. Cal destacar-ne el plantatge coronat (P. coronopus), el plantatge de ca (P. sempervirens), el plantatge gros o de fulla ampla (P. major) i el plantatge lanceolat o de fulla estreta (P. lanceolata).
  2. plantatge d’aigua jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les alismatàcies (Alisma plantago-aquatica), aquàtica, de fulles ovals agudes i peciolades i flors blanques o rosades, i que hom planta en jardins.
plantatge

Llegir més...