i plorar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

plorar

Etimologia: del ll. plorare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. intransitiu Vessar llàgrimes. Posar-se a plorar. Parar de plorar. Plorar de dolor, de ràbia, d’alegria. Plorar amargament, agrament. Plorar com una magdalena. Plorar a llàgrima viva.
    2. transitiu Plorar llàgrimes de sang.
    3. plorar-li (a algú) els ulls Es diu quan les glàndules lacrimals segreguen massa llàgrimes, encara que hom no plori.
    4. qui no plora no mama figuradament Refrany que significa que, per a obtenir favors, cal demanar-los.
    5. qui pogués plorar amb els seus ulls! Es diu manifestant enveja envers una persona que és planyuda excessivament.
  1. transitiu Ésser vivament afligit per alguna cosa; lamentar. Plorar la mort d’un amic. Plorar un mort.
plorar

Llegir més...