OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

possessió

Partició sil·làbica: pos_ses_si_ó
Etimologia: del ll. possessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de posseir. Estar en possessió d’alguna cosa.
    1. [generalment en pl] Cosa posseïda. Les seves possessions a la plana.
    2. Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta.
    3. Propietat rústica amb masia.
    4. A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny.
  2. dret civil Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella.
  3. psicologia Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc.), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.
  4. donar possessió dret civil Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals. Donar possessió del tron.
  5. possessió diabòlica (o simplement possessió) religió Ocupació del cos i de les facultats psíquiques per poders demoníacs, la qual suspèn temporalment la normal possibilitat de disposar-ne.
  6. prendre possessió dret Executar algun acte que mostri l’exercici del dret, ús o lliure disposició d’allò que hom comença a posseir. Prendre possessió d’un càrrec.
possessió

Llegir més...