OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

pràctic | pràctica

Etimologia: del ll. td. practĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. praktikós, -ḗ, -ón ‘actiu’, der. de práttō ‘obrar’; el fem. ve del ll. ecl. practĭce ‘vida activa’, i aquest, del fem. gr. esmentat 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que concerneix la pràctica (oposat a teòric, especulatiu). Un ensenyament pràctic. Química pràctica.
    2. Obtingut per la pràctica. El coneixement pràctic d’una llengua.
    3. Bo per a ésser posat en pràctica. Un consell pràctic. Un estri molt pràctic.
  2. adjectiu
    1. Es diu d’una persona experimentada, que té pràctica. És poc pràctic d’aquest ofici.
    2. Més donat a la pràctica que a l’especulació. Un esperit pràctic.
    3. Dit d’aquell qui sap executar les coses regulant-se amb l’experiència. És un home pràctic.
    4. [usat en singular anteposat a determinats substantius] Gairebé complet. La pràctica totalitat de la nova autopista passa per espais protegits. La pràctica desaparició dels animals de tir en les feines agràries. L’acord s’ha assolit amb el pràctic consens de les parts implicades.
  3. masculí i femení
    1. Coneixedor de quelcom per la pràctica, com un guia. Per a travessar aquelles serralades cal anar amb un bon pràctic.
    2. nàutica Navegant experimentat.
    3. pràctic de port nàutica Pilot o capità de la marina mercant que, gràcies al títol obtingut per oposició, dirigeix l’entrada i la sortida de vaixells d’un port.
  4. femení
    1. Aplicació de certs preceptes o normes.
    2. Aplicació d’allò que s’ha pensat o après, en oposició a teoria.
    3. Exercici d’una professió.
    4. a la pràctica locució adverbial A l’hora de posar en pràctica una cosa, quan realment és necessari. Té un disseny molt bonic però a la pràctica no serveix de res.
    5. pràctica religiosa cristianisme Compliment dels deures religiosos.
    6. pràctiques de pietat cristianisme Obres piadoses o devotes.
  5. femení
    1. Exercici sistemàtic per a instruir-se en alguna cosa, per a habituar-se a exercir una professió.
    2. Destresa o habilitat adquirida amb un exercici sistemàtic.
  6. femení Manera, forma, d’obrar, de fer alguna cosa segons costum o llei.
  7. lliure pràctica Llibertat, per als navegants, de comunicar amb un port. Acceptar a lliure pràctica.
pràctic

Llegir més...