Etimologia: del ll. primatus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
masculí
catolicisme
Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
dret canònic A l’orde benedictí, l’abat general que representa les diverses congregacions davant la Santa Seu i els monestirs que no hi estan federats.
zoologia
plural Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, el cos recobert de pèl, sentit de l’olfacte poc desenvolupat, la vida típicament arborícola i que tendeixen a formar grups. Inclou el gènere humà.