i primat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

primat

Etimologia: del ll. primatus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. catolicisme
    1. Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.
    2. Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
    3. dret canònic A l’orde benedictí, l’abat general que representa les diverses congregacions davant la Santa Seu i els monestirs que no hi estan federats.
  2. zoologia
    1. plural Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, el cos recobert de pèl, sentit de l’olfacte poc desenvolupat, la vida típicament arborícola i que tendeixen a formar grups. Inclou el gènere humà.
    2. singular Mamífer de l’ordre dels primats.
primat

Llegir més...