i proa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

proa

Partició sil·làbica: pro_a
Etimologia: d’un ll. vg. *prōda, resultat d’una dissimilació del ll. prōra, i aquest, del gr. prṓra, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. construcció naval
    1. Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.
    2. per extensió Part anterior d’una embarcació de vela, compresa entre la roda i la secció vertical transversal que conté el pal major o el trinquet.
    3. per extensió Part anterior d’un vaixell considerat dividit en tres parts iguals, per la seva eslora, des de la proa.
  2. marina, marítim
    1. de proa a popa En la direcció longitudinal d’una embarcació.
    2. ésser sobre la proa Ésser un vaixell més calat del que és normal sobre la proa.
    3. fer (o posar) proa a Dirigir-se el vaixell vers una determinada direcció.
    4. fer proa a la mar (o al vent) Posar rumb a la direcció de les onades o del vent.
    5. canviar la proa Canviar el rumb.
    6. fer bona proa Seguir una embarcació el rumb que li permetrà d’arribar al seu punt de destinació.
    7. posar la proa (a algú [o damunt algú]) figuradament Proposar-se de perjudicar-lo.
    8. tallar la proa Passar un vaixell pel davant d’un altre.
    9. vent de proa Vent que bufa en sentit contrari al de l’avanç d’una embarcació.
  3. per extensió aeronàutica Part frontal del buc d’una aeronau o d’alguns aeròstats.
proa

Llegir més...