OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

prosopopeia

Partició sil·làbica: pro_so_po_pe_ia
Etimologia: del ll. prosopopoeia, i aquest, del gr. prosōpopoiía, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. retòrica
    1. Figura retòrica que consisteix a fer parlar persones absents o difuntes, o coses inanimades i abstractes, com si fossin presents, vives i animades.
    2. Personificació.
  2. Afectació de gravetat. Parlar amb molta prosopopeia.
prosopopeia

Llegir més...