i quimera | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

quimera

Etimologia: del ll. chimaera, i aquest, del gr. khímaira, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. mitologia i art Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra.
    2. Creació imaginària de l’esperit que hom pren per una realitat. Tot això que et passa no són més que quimeres.
    3. Malvolença contra algú; tírria, mania. Li tenia quimera.
    4. col·loquialment Ànsia, inquietud. No passis quimera pel teu fill, que va per bon camí.
  1. ictiologia Peix condricti holocèfal, de la família dels quimèrids (Chimaera monstrosa), que té el cap gros i piramidal amb totes les línies sensorials ben marcades, i una espina verinosa a la primera aleta dorsal, el mascle del qual es diferencia per un apèndix cefàlic.
  2. fisiologia vegetal Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
  3. genètica Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.
  4. heràldica Figura imaginària que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de griu, el cos de cabra i la cua de drac.
quimera

Llegir més...