OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

raça

Homòfon: rassa
Etimologia: del ll. ratio, -ōnis ‘càlcul, modalitat, índole’, a partir del nominatiu per via semiculta, tot i que és possible que sigui a través de l’it. razza o l’oc. ant. rassa 1a font: c. 1400
    femení
    1. Descendents d’un avantpassat comú. La raça ismaelita.
    2. biologia, antropologia física i etnologia Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris.
    1. impròpiament Tribu, poble o nació considerats com a procedents de la mateixa soca. La raça llatina.
    2. genealogia Llinatge, nissaga, ascendència, especialment emprat per als grans llinatges, principalment els regnants. Ésser de raça reial. La raça carolíngia, capetiana, etc.
  1. figuradament
    1. Categoria de persones que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. La mala raça dels dictadors.
    2. Mena. Ésser de mala raça.
  2. per extensió Categoria de coses inanimades amb característiques comunes. S’ha perdut la raça de la virtut.
  3. zoologia Cadascun dels grups en què hom pot considerar dividides algunes espècies zoològiques, els caràcters diferencials dels quals, molt secundaris, són perpetuats per generació. Una raça de gossos.
raça

Llegir més...