i ralinga | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

ralinga

Etimologia: del fr. ralingue, íd., i aquest, del neerl. ant. râlîk (actual raalijk), comp. de ‘verga’ i lîk ‘ralinga’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. aeronàutica Tira especialment resistent enganxada a l’embolcall d’alguns balons o globus, a la qual són lligades les cordes que suporten la barqueta.
  2. marina, marítim Cap cosit a les vores de les veles per tal de reforçar-les.
  3. pesca Corda més o menys prima a la qual són fixats els suros o els ploms d’una xarxa.
ralinga
Llegir més...