i rama | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

rama 1

Etimologia: formació analògica del ll. folia, pl. de folium ‘fulla’, a partir de ramus ‘branca’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. Brancó.
  2. Conjunt de brancons tallats. Un sostre de rama. Tallar rama per al bestiar.



  3. Vegeu també:
    rama2
    rama3
rama
Llegir més...