OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

refutació

Partició sil·làbica: re_fu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. refutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció de refutar.
    1. Allò amb què hom refuta.
    2. filosofia Argumentació mitjançant la qual hom intenta de desqualificar opinions o posicions oposades a la pròpia.
    3. refutació aparent (o sofística) Sofisma.
  2. retòrica Part d’un discurs en què hom respon a les objeccions.
refutació

Llegir més...