i reina | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

reina

Partició sil·làbica: rei_na
Etimologia: ant. reïna, ll. rēgīna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Dona que exerceix la sobirania d’un regne.
    2. Muller no morganàtica d’un rei.
    3. catolicisme Títol marià que forma part de diverses invocacions.
    4. reina santíssima! Exclamació d’admiració.
  1. figuradament Nom afectuós que hom aplica a nenes o dones. Ves-me a buscar això, reina.
  2. figuradament
    1. Dona, animal o cosa que, per la seva importància o excel·lència, sobresurt damunt les altres de la seva espècie, del seu rang, classe, etc. La reina d’un ball. La rosa és la reina de les flors.
    2. entomologia Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
    3. reina de la festa Dama o donzella que presideix uns jocs florals.
    4. reina de les flors botànica Planta suculenta, afilla i espinosa, de la família de les cactàcies (Cereus speciosissimus), de tiges columnars i costades amb espines i amb flors grosses, solitàries i vermelles, que s’obren en fer-se fosc.
    5. reina dels boscs botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Asperula odorata), de tiges quadrangulars i dretes, fulles lanceolades, flors blanques i fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.
  3. jocs d’entreteniment
    1. En el joc de bitlles, peça més adornada que el rei i que val més que totes si queda dreta ella sola.
    2. Peça del joc d’escacs, la més important després del rei.
reina
Llegir més...