OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

relicte | relicta

Etimologia: del ll. relictus, -a, -um, participi de relinquĕre ‘deixar’ 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Deixat pel qui es mor. Béns relictes.
  2. adjectiu botànica Dit de les plantes o de la vegetació que actualment tenen escassa representació, però que eren comunes en altres èpoques.
  3. masculí ecologia Espècie paleoendèmica que ocupa restes d’una àrea primitiva més extensa o que habita en una zona petita allunyada de l’àrea principal.
  4. masculí biogeografia Tàxon que persisteix en regions molt limitades molt més tard de la seva desaparició general a tot arreu.
  5. adjectiu pedologia Dit dels sòls d’origen antic que han resistit l’erosió i que poden constituir la roca mare de sòls actuals.
relicte

Llegir més...