OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

religió

Partició sil·làbica: re_li_gi_ó
Etimologia: del ll. religio, -ōnis ‘escrúpol; delicadesa; sentiment religiós; religió’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. religió
    1. Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i que sovint identifica amb Déu o el diví.
    2. Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
    3. religió natural Deisme.
    1. catolicisme Virtut que mou l’home a retre a Déu el culte degut.
    2. per extensió Conjunt de principis i pràctiques dirigits a servar ferventment un ideal, una institució. La religió de la pàtria. La religió de la família.
    3. catolicisme Orde o institut religiós. Nom de religió.
    4. entrar en religió catolicisme Ingressar en un orde religiós.
  2. guerres de religió història
    1. Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
    2. A França, conjunt de conflictes bèl·lics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes del 1562 al 1598.
religió

Llegir més...