OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

ressonància

Partició sil·làbica: res_so_nàn_ci_a
Etimologia: del ll. resonantia, íd.
    femení
    1. Acció de ressonar;
    2. l’efecte.
    3. So repercutit, ressò.
  1. figuradament Fet d’ésser una cosa granment esmentada o divulgada. Aquell discurs va tenir una gran ressonància.
    1. acústica Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
    2. electricitat i radiotècnia Fenomen consistent en la coincidència entre el període d’una oscil·lació lliure i el d’una de forçada; aquesta adquireix la màxima amplitud d’oscil·lació quan hi ha ressonància.
    3. física Fenomen físic que consisteix en un bescanvi òptim d’energia entre dues variables periòdiques que tenen la mateixa freqüència.
    4. música Conjunt de sons complementaris que produeix el so d’una nota, en un instrument musical, en vibrar, sota la influència de la primera vibració causada per la nota, els cossos pròxims per simpatia.
  2. partícules elementals Partícula fonamental que es desintegra a través d’una interacció forta i que, per tant, té una vida mitjana extremament curta.
  3. química
    1. Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria.
    2. energia de ressonància Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.
    3. híbrid de ressonància Conjunt que presenta mesomeria.
  4. ressonància magnètica nuclear química analítica i diagnosi
    1. Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química basada en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada (radiofreqüència).
    2. Tomografia obtinguda per mitjà d’aquesta tècnica.
  5. química analítica i química física
    1. ressonància de spin electrònic Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
    2. ressonància paramagnètica electrònica Ressonància de spin electrònic.
  6. integral de ressonància química física En l’estudi mecanoquàntic de l’estructura molecular, integral definida per: β = ʃφ1Hφ2dτ = ʃφ2Hφ1dτ, φ1 i φ2 essent dos orbitals atòmics diferents, i H l’operador de Hamilton del sistema.
ressonància

Llegir més...