i restar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

restar

Etimologia: del ll. restare, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. intransitiu No moure’s del lloc on hom és (oposat a anar-se’n). Jo me’n vaig anar: ell va restar allí esperant-lo.
  2. intransitiu Subsistir després de la separació d’una o més parts. No em resten sinó quatre euros. Els anys que em resten de vida.
  3. intransitiu
    1. Subsistir en el mateix estat d’abans. Es van barallar, però van restar amics.
    2. Pervenir a un estat estable, definitiu. Després de rodolar muntanya avall, la pedra va restar clavada a terra.
    3. Arribar en un punt d’on no es passa. La conversa restà aquí: no van dir res més.
    4. Deixar interromput en un punt o un moment determinat. La casa restà a mig construir.
    5. Deixar de fer. Per mi no resteu: si creieu que ho heu de fer, feu-ho.
    6. restar en Convenir. Restaren en això: que cada un hi posaria la meitat.
  4. transitiu Llevar, treure. Restar importància a un problema.
  5. transitiu aritmètica D’una quantitat treure’n una part, operar una subtracció. De vuit restar-ne tres.
  6. transitiu esports En certs jocs de pilota, com el tennis, la pilota basca, etc., tornar la pilota tirada pel qui serveix.
restar

Llegir més...