i reu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

reu | rea

Partició sil·làbica: reu
Etimologia: del ll. reus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que ha comès una culpa, culpable.
  2. masculí i femení dret processal
    1. En un procés civil, el demandat.
    2. En un judici criminal, l’acusat d’un delicte, el presumpte autor d’un delicte.
    3. El condemnat després de la sentència.
    4. En un procés canònic, el qui hi és citat com a part.
    5. reu confés El qui declara voluntàriament el delicte.
    6. reu convicte Aquell al qual hom ha provat el seu delicte, bé que no l’hagi confessat.
reu
Llegir més...