OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

segle 1

Pronúncia: ségglə
Etimologia: del ll. saecŭlum ‘generació; època; segle’, per via semiculta 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. [abreviatura s.]
    cronologia
    1. Espai de cent anys; centúria.
    2. especialment Cadascuna de les divisions de cent anys en què pot ésser dividida una era, especialment la cristiana. El segle dinou o dinovè. El segle II de l’era cristiana o després de Crist.
    3. hiperbòlicament Molt de temps. Fa un segle que no et veig!
    1. Època determinada per esdeveniments importants. El segle de Pèricles.
    2. segle de les llums història Denominació donada al segle XVIII europeu caracteritzat per la Il·lustració.
    3. segle d’or Època de prosperitat i de gran esplendor cultural. El segle d’or de la literatura.
  2. plural
    1. Llarg espai de temps sense valor determinat. Els segles passats.
    2. Bíblia i litúrgia Tot l’espai del temps i de l’eternitat. Per tots els segles dels segles. Al principi dels segles.
  3. cristianisme i Bíblia
    1. La vida del món present per oposició a la del món futur del regne de Crist.
    2. La vida humana per oposició a la vida espiritual. Les vanitats del segle.
    3. La vida en el món per oposició a la vida religiosa. Abandonar el segle. Fra Basili (en el segle, Jaume).



  4. Vegeu també:
    segle2
segle

Llegir més...