OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

servidor | servidora

Etimologia: del ll. td. servitor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de la persona que serveix o compleix els deures que té envers algú. Un home molt servidor.
  2. masculí i femení
    1. Persona que està al servei d’algú.
    2. Persona que es posa a la disposició d’algú (emprat sobretot en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix). Disposeu del vostre servidor i amic. Ricard Casamitjana? Servidor!
  3. masculí informàtica Unitat funcional que proporciona serveis i recursos a d’altres unitats.
servidor

Llegir més...