Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. sĭtus, -us, íd., amb influx del verb sitiar, possible alteració del ll. situare ‘situar’, amb canvi de terminació 1a font: s. XIII, Vides
masculí
Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa.
Lloc on pot col·locar-se, o lloc destinat a col·locar-hi, algú o alguna cosa.