OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

seu 1

Pronúncia: sɛ́w
Partició sil·làbica: seu
Etimologia: del ll. sēdes, -is ‘cadira; residència; fonament’, der. de sĕdēre ‘seure’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. cristianisme
    1. Càtedra o tron d’un bisbe que exerceix jurisdicció. La seu pontifical.
    2. Església catedral. La seu vigatana.
    3. Capital d’una diòcesi. Tarragona és seu arquebisbal.
    4. Jurisdicció i potestat d’un bisbe o papa. La Santa Seu. Seu primada.
    5. seu plena dret canònic Seu episcopal o pontifícia mentre l’administra el prelat en persona.
    6. seu vacant dret canònic Període que transcorre entre la mort o renúncia d’un bisbe o d’un papa i l’elevació o el nomenament de successor.
    1. Lloc on té el seu domicili principal una entitat, una institució, una empresa, etc. La seu de l’ONU és a Nova York. La seu d’un sindicat.
    2. seu social Domicili social d’una empresa o entitat comercial.



  2. Vegeu també:
    seu2
    seu3
seu

Llegir més...