i sexe | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Anuaris
Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sexe

Etimologia: del ll. sexus, íd. 1a font: 1515
    masculí
  1. biologia, genètica i dret Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
  2. Genitals externs del mascle i la femella.
  3. Sexualitat, exercici de l’activitat sexual.
    1. Conjunt d’individus de l’un o de l’altre sexe. S’admeten socis d’ambdós sexes.
    2. el bell sexe (o el sexe dèbil) [ús discriminatori basat en estereotips de gènere] Les dones.
    3. el sexe fort [ús discriminatori basat en estereotips de gènere] Els homes.
sexe

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...