OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

símbol

Homòfon: címbol
Etimologia: del ll. symbŏlum, i aquest, del gr. sýmbolon, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    [abreviatura símb.]
    1. Allò que hom pren convencionalment com a signe d’una cosa o d’una operació, signe.
    2. Representació d’una entitat, normalment mitjançant un o més caràcters.
    3. física i metrologia Lletra, signe o grup d’ells emprats per a presentar una magnitud, una quantitat, una unitat de mesura, etc.
    4. lingüística Signe.
    5. lògica Expressió verbal o escrita, definida per unes normes determinades, de la qual hom se serveix per a significar objectes o relacions.
    6. matemàtiques Lletra, lletres o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
    7. símbol d’una cara cristal·lografia Notació emprada per a representar la cara d’un cristall.
    8. símbol químic química Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
    1. A diferència del signe, imatge o cosa sensible que hom pren com a signe figuratiu d’una altra per raó d’una analogia que l’enteniment percep entre elles o d’una convenció. L’olivera és símbol de la pau. La balança és el símbol de la justícia.
    2. Emblema. La bandera és el símbol de la pàtria.
    3. etnologia, religió i art Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
    1. antigament Objecte trencat en dues parts, que dos hostes conservaven, cadascun una meitat, i que llegaven a llurs fills, els quals aproximant ambdues meitats, reconeixien les relacions d’hospitalitat existents entre llurs famílies.
    2. símbol de fe (o simplement símbol) cristianisme Fórmula concisa de la fe cristiana tal com fou expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
símbol

Llegir més...