OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

singular

Etimologia: del ll. sĭngŭlaris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que es refereix a una sola persona o cosa.
    2. combat singular Combat entre dos.
  2. adjectiu per extensió
    1. Que es distingeix per alguna cosa inusitada. Ocorregué un fenomen molt singular.
    2. Únic a posseir determinades qualitats. És un home singular.
  3. adjectiu dret Dit de la llei que en un codi es troba sola en un capítol o sota un títol.
  4. filosofia i lògica
    1. adjectiu Dit del judici o la proposició en què el subjecte es refereix a un sol objecte (aquest S és P).
    2. adjectiu i masculí Dit de l’individu, de l’ens individual i del nom que el designa.
    3. adjectiu i masculí Dit de cadascun dels ens que només es diferencien entre ells numèricament.
    4. genèric singular Dit del judici universal en què el subjecte és un gènere o una espècie.
  5. adjectiu i masculí
    [abreviatura sing.]
    gramàtica Dit de la realització del morfema gramatical de nombre que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.
  6. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del punt d’una corba o d’una superfície que no és ordinari (o simple), és a dir, que és isolat, o no admet tangent, o és un punt d’encreuament.
    2. Dit de la solució d’una equació diferencial que no és deduïble de l’anomenada solució general.
    3. Dit del punt en el qual una funció complexa analítica no és analítica, però ho és en un entorn del punt.
singular

Llegir més...