OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

sirena

Etimologia: del ll. td. sīrēna, ll. cl. sīren, -ēnis, i aquest, del gr. seirḗn, acus. seirē͂na, íd.; la forma més corrent fins al s. XI 1a font: 1393
    femení
    1. mitologia Figura representada en forma de noia a la part superior del cos i de peix a la part inferior (antigament, meitat noia meitat ocell) que amb el seu encís i els seus cants atreia els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar.
    2. mitologia i heràldica Figura de sirena meitat dona meitat peix.
    3. figuradament Dona seductora, de veu i gests atractius.
  1. per extensió acústica i tecnologia Aparell generador de sons de gran intensitat, mitjançant una sèrie ràpida d’interrupcions periòdiques d’un corrent d’aire, vapor, etc., produïdes per la rotació d’un o més discs proveïts de forats.
sirena

Llegir més...