i so | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

so 1

Homòfon: ço
Compareu: soroll
Etimologia: del ll. sŏnus, íd. 1a font: orígens de la llengua, Desclot
    masculí
  1. física Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
  2. diagnosi Diferència de caràcter o ressonància en els sorolls obtinguts per la percussió d’una part o d’una cavitat del cos.
  3. electroacústica Conjunt de tècniques d’enregistrament i de reproducció de sons, especialment en el cinema, en la ràdio i en la televisió. Els tècnics de so de l’emissora.
  4. lingüística Qualsevol emissió fònica susceptible d’ésser interpretada fonològicament.
  5. música
    1. Nom donat a les vibracions sonores que produeix cadascun dels instruments musicals. Un so alt o agut. El so del violí.
    2. ballar segons el so figuradament Acomodar-se a les circumstàncies.



  6. Vegeu també:
    so2
so

Llegir més...