OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

sobirà | sobirana

Etimologia: del ll. superior, -ōris ‘superior’, comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a dalt’, que, dissimilat en superione, fou influït en la terminació pels correlatius medianus ‘mitjà’ i deorsanus ‘de sota’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que és per damunt de tots els altres; suprem. És una sobirana oradura encalçar una cosa que, aconseguida, ens porta la mort. Era un remei sobirà.
    2. Que té l’autoritat suprema dins un estat. Príncep sobirà. El poble sobirà.
    3. Que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà). El Pallars Sobirà.
    1. masculí i femení dret i ciències polítiques Persona que té l’autoritat suprema o sobirania dins un estat. En una democràcia, el poble és el sobirà. Les prerrogatives del sobirà.
    2. adjectiu Dit d’un estat o d’un organisme el govern del qual no és sotmès al control d’un altre govern o d’un altre organisme.
    3. masculí i femení figuradament Ella era la sobirana dels cors.
  2. numismàtica
    1. masculí Antiga moneda d’or anglesa d’un valor de vint xílings.
    2. femení Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.
sobirà

Llegir més...