OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

sol 4 | sola

Homòfon: sòl
Etimologia: del ll. sōlus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
    1. Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li va morir la germana. Deixeu-me sol, si us plau. En aquella casa era ell sol a treballar.
    2. Menjar pa sol.
    3. a soles locució adverbial Sol, sense companyia. Li agrada treballar a soles.
    4. a soles locució adverbial Privadament. Vull parlar a soles amb tu.
  1. Únic (en la combinació un sol). No hi ha sinó un sol Déu. L’he vist una sola vegada. Tenien un sol fill.



  2. Vegeu també:
    sol1
    sol2
    sol3
sol

Llegir més...