OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

subrogar

Partició sil·làbica: sub_ro_gar
Etimologia: del ll. subrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’ 1a font: s. XV
verb transitiu dret civil Posar una persona o una cosa en el lloc o la situació que una altra persona o cosa ocupava.
subrogar

Llegir més...