i substantiu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

substantiu | substantiva

Partició sil·làbica: subs_tan_tiu
Etimologia: del ll. td. substantivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. filosofia
    1. Que existeix per si, substancial.
    2. Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis.
  2. gramàtica
    1. nom substantiu (o simplement substantiu) nom 1 2.
    2. proposició substantiva Proposició subordinada, anomenada també completiva, que pot tenir les mateixes funcions que exerceix un substantiu en l’oració simple.
    3. verb substantiu El verb ésser, anomenat també copulatiu, que dona lloc al predicat dit nominal.
substantiu

Llegir més...