i tamboret | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

tamboret

Etimologia: de tambor 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Seient per a una sola persona, sense respatller i sense braços.
  2. Escambell per a posar-hi els peus quan hom està assegut.
  3. construcció naval
    1. Tros de fusta prismàtic, de secció rectangular, amb un forat a cadascuna de les seves dues meitats, que, en les embarcacions de vela amb pals de fusta, encaixat i ben ajustat per un dels forats en les espigues dels pals mascles i dels mastelers i per l’altra meitat al peu dels mastelers, els uneix entre ells.
    2. Peça de planxa gruixuda de ferro que en els pals metàl·lics fa la mateixa funció que el tamboret en els de fusta.
    3. Cadascun dels trossos gruixuts de fusta que hom clavava a la coberta, a cada banda del peu d’un pal major, ben ajustat amb aquest, per tal d’impedir-ne el joc.
    4. Paramola de popa d’un llagut.
  4. indústria tèxtil Petita politja que recull i enrotlla la cadena del quadrant durant el moviment de pujada del carro, en la selfactina.
tamboret
Llegir més...