i tanc | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

tanc 2

Homòfon: tang
Etimologia: de l’angl. tank ‘dipòsit’, tret del gujarati tankh o marathi tanken, i aquests, del port. tanque, íd., o del sànscrit tadaga ‘estany’; el mot fou aplicat, per semblança de forma i per secret militar, als carros de combat en la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
    masculí
  1. armament Vehicle de combat, completament cuirassat, que es desplaça mitjançant erugues i és armat amb un canó i una o dues metralladores, destinat a trencar el front enemic i penetrar-hi en profunditat.
  2. tecnologia Dipòsit metàl·lic de gran capacitat emprat per a emmagatzemar-hi líquids o per a transportar-los.



  3. Vegeu també:
    tanc1
tanc
Llegir més...