OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

tauró

Partició sil·làbica: tau_ró
Etimologia: del port. tubarâo, i aquest, probablement del tupí uperú, amb t- aglutinada que correspon al pronom de 3a pers. en funció d’article 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí ictiologia
  1. Nom donat genèricament als selacis de la sèrie dels pleurotremats, especialment als de grandària mitjana o grossa.
  2. tauró blanc Selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels odontàspids (Carcharodon carcharias), amb les parts superiors grises blavoses i les inferiors blanques, dents molt grosses i en forma de serra, i molt perillós per la seva voracitat i grandària.
  3. tauró blau Tintorera.
  4. tauró de Port Jackson Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids (Heterodontus sp), de cos cilíndric, cap alt i voluminós, amb una espina davant les aletes dorsals, i que s’alimenta de mol·luscs i crustacis.
tauró

Llegir més...