OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

tema

Homòfon: témer
Etimologia: del ll. thema, -ătis, i aquest, del gr. théma, -atos, íd, der. de títhēmi ‘posar’ 1a font: s. XVI
    masculí
    1. Proposició que es pren com a assumpte o matèria d’un discurs, d’un escrit, d’una discussió. Desenvolupar un tema. Sortir-se del tema.
    2. Assumpte d’una composició escolar.
    3. Tros que hom dona a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua.
  1. història Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.
  2. lingüística
    1. Arrel.
    2. En gramàtica textual, part d’una oració situada al costat del rema que en una comunicació conté menys informació i que exposa tot allò que és conegut, que hi figura com a dada inicial o punt de partida.
  3. música Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada.
  4. prendre (algú) de tema Agafar-li tírria. El mestre m’ha pres de tema.
tema

Llegir més...